Vaig escriure petits contes per a ser llegits en veu alta el
dia del sopar del 24 de desembre que faig cada any. Ens ho vam passar molt bé.
Cada conte anava dedicat a una persona de la taula. Us els
deixo aquí:
D
Una magnòlia gegant al mig d'un jardí
vigilava com els rosers es feien grans. A poc a poc els rosers desplegaven les
seves flors, pètals i espines, fent uns poms de tots colors perfumats i vellutats
que cap altra planta podia igualar. La magnòlia omplia de verdor el jardí amb
les fulles i s'alçava amb les seves flors blanques que majestuosament governaven aquell jardí
preciós. Les roses adoraven la magnòlia i la magnòlia estimava les roses
protegint-les a ple estiu del sol implacable que les cremava.
************
D
El cargol surt al bosc i veu que comencen a caure gotes. Se’n va de pressa
a sota una fulla per no mullar-se. La
pluja fa de mirall i el cargol veu que dins una gota hi ha un arc de Sant Martí, això només vol dir que el sol ja torna a sortir!
************
I
La Patufeta ha d'anar a comprar però el dineret que li han donat és tan
gran que no el pot agafar. Patim, patam, patum el dineret comença a rodolar fins a la botiga
arribar. Que compraràs Patufeta? Ja ho
podràs carregar tu tan menudeta? Voldré un cèntim de cigrons i que fins a casa
hi vagin tots sols. Patim, patam, patum, cigronets ben rodonets cap a casa com
coets !
************
Ramon
La cua final de la tempesta va succeir
un matí de febrer. Els esquiadors desapareguts eren experts però això no va impedir que quedessin
incomunicats més de vint-i-quatre hores. La parella es va protegir en un angle estret que feia l’ aresta de la muntanya. A l'escletxa de la
roca els esquís i les motxilles de la parella els van fer de protecció i això va
impedir que la neu els cobrís del tot.
Per sort, a l'estació estaven preparats.
El més preparat de tots, en Bernat.
Va córrer i buscar sense parar i excavar
i excavar fins que va topar amb la
primera mà. Estaven ben juntets quan els va trobar. Gaudien d'una temperatura corporal de 36 graus i mig.
Tenien fred i gana, però en Bernat només els duia un trista una bota de brandy.
No en va quedar ni una gota.
***********
M
El Bernat pescaire és un ocell molt gran, el podeu observar ben a prop d'aquí
si us atureu un moment al mig del pont del Ter, el pont vell de Roda. Es blanc, té un coll llarg, i un bec també molt llarg
com les pinces d'un cuiner. Aquest
bec agafa els peixos amb una
traça espectacular que semblen les
tenalles del cirurgià més especialitzat. La panxa plena d'en Bernat és el
cistell que voldria el jove, que veu com en Bernat pesca més que no pas ell
mentre ell, el jove té el cistell i la canya sense estrenar.
************
P
En el silenci de la natura, la casa està buida, els antics habitant fa ja
molts anys que han marxat. Tot just se sent la remor de les fulles dels arbres
que envolten la casa. La calma i la
serenitat conviden a la meditació. El cel és blau i enlluernador, el sol
escalfa i la seva energia davalla al damunt de
la matèria viva i inert de la terra. Molt lluny de la masia un home es
feia preguntes sobre la vida però ara, ja fa temps que no se les fa. Només viu,
sent el present, i s'uneix amb bondat a l'univers que l'envolta. Tot ell és
univers i el seu cor batega al mateix ritme.
************
P
Madrid, març de 2016. Es passeja per
la Cuesta Moyano un senyor amb barret, força elegant, va mirant amunt i avall les parades de
llibres de vell. Tots els títols que li criden l'atenció són llibres que ell ja
té, obres més que conegudes de la seva col·lecció. S'atura davant d'una parada i llegeix la tapa
d'un volum ufanós enquadernat amb pell. L’agafa, se’l mira , n’estudia les
guardes per si hi veu cap senyal. Gira full. Veu la marca a la primera plana. Com
és possible? Casum l'olla! Però si aquest llibre era meu!
************
M
No podia imaginar de cap manera que aquella nit, la nit més especial de
l'any li tocaria treballar. I curiosament treballar d'una feina que no era la
seva. La que feia habitualment . La seva millor amiga havia obert una sala de festes
i li havia demanat que: si us plau, si us plau! li dones un cop de mà la nit de la
inauguració. Ja la tenim aquí amb uns talons de pam i un vestit cenyit i un
somriure fabulós oferint còctels de benvinguda a tots els convidats. Espera
només que els companys de l'hospital no
la vegin aquí “fent guàrdia”.
************
L
La joveneta de la família feia màgia. Tenia un do especial. Agafava els
objectes i els feia desaparèixer o de tant en tant també agafava un paper
qualsevol, el doblava, l'arrugava hi feia milers de plecs i TXAN!i el convertia
en un avió supersònic, en una au del paradís, en una nina xinesa… Tenia un do
especial. Tothom que coneixia aquella joveneta ho intuïa però se'n van acabar
d'adonar el dia que va marxar de casa un matí i a la tarda va tornar vestida de
lluentons i convertida en estrella de circ. L'havien contractat per tota la
temporada.
************
M
Recepta de Nadal: Agafes 100 g de família i un granet de companyia. Afegeix quatre pessics d'amor, un grapadet de
caliu ( el de les abraçades és el millor). Tres gotes d'humor barrejat i un parell de cullerades de
somriures (sobretot el dels nens). Quan tens tot això al bol, hi tires els bons records de sempre, al final de tot
.Tot ben barrejat al forn 5 minuts i ja està llest per disfrutar.
************
G
Fa molt temps s'havia dedicat a
l'esport. Però coses que passen, una lesió li va fer malbé el menisc. Des
d'aquell moment l'esport rei el veia
només per la gran pantalla, i si podia des d'un bar on hi hagués força ambient,
encara molt millor. Enyorava poder córrer darrera la pilota un altre cop, però
es jurava a si mateix que si algun cop li passava pel
cap tornar-ho a fer; mai, mai, mai, seria en un partit d'aquells típics de
solters contra casats.
************
També us deixo el menú boníssim que vam preparar a casa a quatre mans:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada