Les segones oportunitats són les millors. Aquell objecte vell i
oblidat que un dia va ser útil i que es va apartar a unes golfes o al racó més amagat
d'un armari surt tímidament i humil en un mercat
de segona mà, allà enmig de tota mena d'andròmines. Uns ulls s’hi paren al
damunt i veuen aquell objecte com un tresor, li veuen el que ha sigut, el que
és i el que pot arribar a ser, i se'n enamoren i se l'enduen cap a casa sense dubtar ni un segon.
Se'n enamoren tan perdudament que, aquell objecte desauciat per altres, per aquests nous ulls que el miren senten que ja no podran passar un dia més sense mirar-lo i l'hauran de mirar i tenir ben a prop cada dia fins la resta de les seves vides. i aquell objecte que algú va rebutjar, maltractar, descuidar o ignorar, passarà a ser el tresor més valuós del seu nou propietari.
1 comentari:
les coses no tenen el mateix valor per a totes les persones, i les coses mirades amb ulls d'il·lusió són molt importants
Publica un comentari a l'entrada