dissabte, 23 de gener del 2016

Transculturalitat

Molta gent admira les persones que parlen idiomes. Últimament, a tall d'exemple,  he vist per les xarxes molts comentaris fent ressò de les llengües que parlen alguns polítics catalans i valorant-ne el seu coneixement, en contraposició a d’altres polítics espanyols que no parlen més que la seva llengua materna.  Això em fa pensar que en la nostra societat (la catalana) el fet de saber parlar idiomes estrangers està molt valorat, potser fins i tot sobrevalorat. Inclús com a mostra de la intel·ligència de la persona.
Tenint en compte això, una altra reflexió que voldria fer és que en alguna ocasió enmig d'alguna conversa  m'he trobat amb persones que em deixen anar que ell/a l’anglès o el francès o la llengua que sigui no la parlen, que no la van poder estudiar. I es comparen  per exemple amb una persona que sí que parla aquella llengua i com si es situessin al mateix nivell formatiu i professional que l’altra, exceptuant doncs que els falta (per posar un exemple) l’anglès. Parlen del coneixement d’un idioma com si fos el tenir o no tenir una vacuna.  Diuen : “Veus això de l’anglès sí que és la única una cosa que tu tens i jo no”.
Aquestes persones obvien un fet molt important, saber una llengua no és simplement com posar-se una vacuna, que tu la tens i l’altre no. El fet de saber una llengua estrangera implica a part de fer servir uns mots,  conèixer una cultura, una manera de pensar diferent, haver tractar amb aquella cultura bastant temps per entendre les situacions que es viuen i com les expressen,  significa una manera de ser diferent, altres paraules sí evidentment, però no només un conjunt d’altres paraules, sinó una forma diferent de fer servir aquelles paraules, en un entorn concret i en una cultura concreta. També significa entendre les seves tradicions i el seu tarannà. 
Per molts cursos d’anglès que facis, entendràs la seva cultura molt millor el dia que realment trepitjaràs un país d’aquella parla.

És la pragmàtica en contraposició a la gramàtica. L’una sense l’altra són completament insuficients. Per això les llengües s’han de practicar i no només estudiar, i a poder ser s’han de practicar en el lloc d’orígen.


divendres, 15 de gener del 2016

Turisme

Fem turisme. Viatgem per llocs on no hem estat mai. Recorrem carreteres  flanquejades per boscos d’una suavitat exquisida i paisatges nus amb ninetes que són llacs de cristall.
Admirem els solcs que es veuen damunt l’ epidermis terrenal, solcs fets per milions de somriures i per marees de dolor.
Viatgem junts i descobrim racons que no sabíem, les mans enllaçades  són planells per a explorar i que exploren. La pell és el vehicle que ens transporta cada segon un pas més lluny, els dits uns centímetres més a prop del cel.
El turonet té una piga, a l’horitzó hi ha una clariana que es nota avellutada i fina. I després de la curva vindrà un petit mar interior amb salabror i onades. D'on trenca la rialla en surt un devessall d’alegria i de goig que ens encanta.

Trobem terminacions nervioses que són fites que ens marquen el camí següent. No ens parem,  continuem aquest viatge fins a arribar al cim o al final. 
Arribem lluny o a prop i ens hi quedem just uns segons.

divendres, 8 de gener del 2016

New year's resolutions

L’any 2015 ha estat un any meravellós, especialment el seu últim trimestre. He trobat  emocions que no esperava i he tingut sentiments d’una intensitat insospitada. Acabo els darrers dies amb una felicitat que m’aclapara i començo el 2016 amb joia, il·lusió i amb unes ganes boges d’estimar i de viure.

Normalment em plantejo  projectes abastables,  però un dels meus propòsits és tenir menys por i ser més ambiciosa, atrevir-me a tenir  somnis grans i coratjosos.
Sempre he estat prudent i modesta amb els meus reptes… he volgut aconseguir coses petites, assumibles , factibles que en certa mesura només depenguessin de mi. Ara potser caldrà que els meus anhels volin més alt, que tingui el coratge necessari per  a plantejar-me objectius que no depenguin només de mi i prou. Prometo que m'implicaré  en projectes que m'aportin a mi i als meus,  encara més felicitat.

Faré una MICA d’esport.
Vigilaré la meva alimentació.
Escoltaré més el meu fill i m'interessaré per les seves coses que normalment em costen d’agradar-me.
Cuidaré les plantes tot l'any. No només a l'estiu. 
Prendré una decisió amb la renovació del bany.
Reciclaré i ordenaré regularment els meus armaris.
Reciclaré i ordenaré regularment l’armari del meu fill.
Intentaré no estressar-me i mantenir la calma.
Llegiré més i veuré menys la tele.
Conversaré el doble.
Estalviaré per a coses que em facin il·lusió.
Gosaré somiar desperta.