dimarts, 15 de desembre del 2015

Llei de l’atracció numero ú.

Polhampton Cottages, Overton, Hampshire, Anglaterra 1994. Un lloc bucòlic, la capçalera del riu Test, cignes, ànecs de coll verd, truites viuen en l’aigua cristal.lina a la campinya anglesa i al seu voltant eriçons, daines, llebres, conills i ratolins de bosc com als contes de la Beatrix Potter. Tinc vint-i quatre anys,  i no tinc ni puta idea del que m’espera en la vida.
Hi vull tornar. Vull compartir records de llocs on he admirat la bellesa i la tranquil·litat del paisatge. Sí, el clima era un desastre però la resta valia la pena.
He somniat que hi tornava tants cops. Que arribava al cottage i ho trobava tot igual, els nens que cuidava, la familia, els gossos…
Deu ser per aquesta experiència , o potser perquè la meva àvia era de pagès, o potser perquè vaig gaudir tantíssim dels campaments quan era petita, o poters perquè…  ves a saber… que sempre he tingut ganes de viure al camp, en contacte amb la natura. Tenir l’herba i la terra a prop, olorar-la sortint de casa. No em sento llunyana ni estranya a l’entorn rural tot i no haver viscut mai al camp. Tan sols he tingut una casa amb jardí durant un any, i d’aquests dotze mesos, sis van ser coberts de neu i de gel.
He sigut molt urbanita, he trepitjat asfalt molts anys i la ciutat l’he viscuda amb ganes però ara ja no em cal una metrópolis,  amb la meva vella coneguda Comaques en tinc ben prou, i a més,  la ciutat sempre és accessible.
L’autèntic luxe és la natura, el privilegi d’uns pocs.
No vull pas massa. Però el que vull ho vull molt.
Veure en un troç de cel blau  com ballen els estornells al capvespre, arbres que es belluguin amb el vent suau, el lladruc d’un gos despistat i el núvol de polseguera que aixequi el teu cotxe quan arribis a casa.


2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

m'agraden les ciutats, però només tenir-les a prop per fer-ne us. Jo també sóc dels que els agrada la polseguera del camí i de moment ho tinc força aconsseguit

Anònim ha dit...

A força gent li passa, això de voler justament el que no té.

A mi la ciutat ja m’està bé. Al camp hi ha “bitxus” i l’aire es massa pur. Està bé per passar-hi uns dies de vacances però com la bruta i sorollosa ciutat res.