dimarts, 20 d’octubre del 2015

Enamorar-se als 45 (quasi 46)

Com es pot sentir l’amor tan intensament? Com pot ser que de sobte em trasbalsi més no tenir-te als meus braços que tenir-t’hi.
Perque és quan t’hi tinc que em sento plena, que em sento jo. Que em reconec i que sé que sóc qui sóc. I vull ser només si sóc amb tu.
Amor meu, he caigut en la xarxa d’eros i m’hi he embolcallat com una reina. El vel cegador m'ha atrapat dins teu i el meu cor batega a mil revolucions esperant que passin els dies, les hores fins a poder tenir-te amb mi.
El meu seny navega en aigües arremolinades, s’arrossega entre el que vol fer, pot fer i   el que seria civilitzadament recomanable. :) ha! I acabo no fent res de tot això.
Com Curial i Güelfa hem begut d’aquest verí tan poderós que de tots dos en fa sols un.
Bevem la pòcima amorosa, besant-nos fins la matinada, i deixem que les nostres pells es fonguin fins la nit següent.
Estimat meu tinc un deliri d’amor per tu que fa elevar-me del terra i surar entre núvols de goig.



5 comentaris:

Anònim ha dit...

llavors si als 45 encara es possible, als 30 no deu ser tan estrany, no?

Garbí24 ha dit...

i als 55, 65, 75, 85.....no hi ha edat per caure a les xarxes del amor i gaudir-ho

Teresa ha dit...

Pons i Joan als 30 és quan la majoria hi cau! Però també he descobert que és possible més tard. Molt d'amor per tots!

Cristina ha dit...

"love is in the air "

Anna ha dit...

Me n'alegro molt, Teresa! T'ho mereixes!