dimecres, 10 de desembre del 2014

L'art de perdre el temps per guanyar altres coses

No és que estigui desvagada precisament. Just al contrari, vaig molt atabalada, molta feina a l’oficina, viatges, fill, casa, roba, menjar… però encara de tant en tant em pot la ximpleria, em pot la procastinació, l’art de perdre el temps, em venç la xafarderia i el saber què passa al meu voltant i em foto a navegar pel facebook i un impuls incontrolable fa llançar-me  a la discussió més absurda i indesitjada amb algún arreplegat.
Minuts més tard em penedeixo enormement d’haver-me ficat en aital sidral. I és que em conec,  el meu preuat cervell s’entreté un temps valuosíssim en ocupar-se del tema més intrascendent del món.
Qui em demana a mi fer això? Deu ser un mecanisme d'evasió per a fugir de la feinada que tinc.(?)
En canvi el meu blog està de baixa, es devalua com la pesseta. No inverteixo esforços, no hi esboço cap idea ni cap tema interessant. Què passa? Doncs, que torno a estar molt  atabalada. Quan estic creativa és quan no tinc tanta feina, quan tinc el cap buit de preocupacions però amb neguits vitals amb interrogants ancestrals que persegueixen la humanitat desde temps immemorials. 
Aquesta observació sobre la creativitat i l'estress ja la vaig fer quan vivia a Suècia.  Com és que els suecs són tan creatius? Com és que tenen idees tan pràctiques i bones per exemple amb el disseny de les seves cases i dels seus llocs de treball? Vaig arribar a la idea que era perque tenen estones mortes on el cap divaga en un espai lliure, buit,  que els fa ser inventius. Si us hi fixeu, la majoria d’escriptors, poetes, intel.lectuals, filòsofs han estat persones que tenien la subsistència garantida, és  a dir no havien de patir per menjar i guanyar-se les garrofes. Conclusió:  Si vols inventar alguna cosa increïble, fer quelcom extraordianri per  a la humanitat deixa de preocupar-te pel dia a dia, buida el cap,  oblida’t d’aconseguir diners i la bombeta s’encendrà...

PS. Que  a ningú se li acudeixi fer-me cas.