dimarts, 30 de juliol del 2013

El trepa pseudo-polític municipal

A Comarques, com a tot arreu hi ha individus d'aquells que s'els veien a venir. Són persones que ja de ben joves van conreant el seu camí, el camí de l'escalada al poder, altrament dits "els trepes". Ja a mitja carrera universitaria s'apunten a algun partit polític i van teixint relacions (merament superficials) amb tot quisqui per assabentar-se de "coses". Fan còrrer informacions, rumors, mentides o afers privats d'aqui cap allà i es van guanyant terreny per a futures accions. Sempre creuen tenir un roc a la faixa per no sortir escaldats. Sempre fins que... s'en refien massa. De vegades, aquest individus no són prou intel.ligents i s'els veu el llautó, es descobreix que d'interessos només tenien els personals, que s'han folrat amb informacions privilegiades, que han fet contractar el seu marit o muller per a projectes multimilionaris, que han comprat terrenys per quatre duros esperant vendre'ls a preu d'or, i llavors, llavors esclata l'enganyifa. Ni eren comarquins de cor pur que treballen per la gent, ni eren honestos. Eren uns trepes, els autèntics trepes que s'apunten a la coral del poble i a les associacions benèfiques per aparentar i levar. Que ens vènen un discurs gastat sobre els bens culturals i les seves meravelles però tothom sap que només ho fan perque allà hi tenen un botí, ehem, el seu, of course.
 
 
 

PS. En anglès d'aquests tipus que els surt el tret per la culata en l'escalada social s'els diu que "they bite more than they can chew" M'encanta l'expressió perque és molt descriptiva: "mossenguen més del que poden mastegar"

3 comentaris:

andandos ha dit...

Bueno, me ha sorprendido un poco la relación que estableces entre "trepas" y corales y asociaciones benéficas, aunque imagino que es una forma de hablar, un ejemplo, no algo que haya que tomar al pie de la letra. Donde vivo hay dos corales y, repasando sus miembros, no establezco una relación tan directa, aunque algo de eso hay. La única foto que has incluido induce a pensar que las corales son algo importante en este asunto. También vivo en "comarcas" y sé a qué te refieres, no es algo exclusivo de tu comarca (que no sé cuál es, dicho sea de paso)
Tratas temas que me parecen más interesantes que en otros blogs, con un tono, en las últimas entradas, de cierto enfado y hartazgo.

Un saludo

Sílvia ha dit...

Per la descripció tan acurada que en fas, em sembla que en coneixes més d'un de molt a prop. Per aquí a la comarca també en tenim uns quants amb les dents molt afilades, se'ls veu de seguida el llautó.

M'agrada molt l'expressió anglesa, me l'apunto!

Teresa ha dit...

Sílvia, a cada poble n'hi ha de gent d'aquesta. I és cert al final s'els veu el llautó.
José Luis, amb la imatge no vull de cap manera acusar les corals o el món musical, justament crec que és un món de gent apassionada per aquest art i és difícil creure que algú s'hi apunti només per a sucar calés. Però també hi pot haver excepcions es clar!
Només és una il.lustració.
Per que fa al meu to dels posts, és molt possible que tinguin un punt àcid, d'ironia, sarcasme i mala llet. És la meva vàlvula d'escape!! ;)
Però els blogs no s'han de prendre al peu de la lletra... en el fons sóc molt dolça. haha